Heu sentit parlar mai de la comarca de les mil masies? La sabríeu situar al mapa? Per què es coneix amb aquest nom?

El Solsonès és una comarca principalment rural. Dels quinze municipis que té, la gran majoria es caracteritzen per tenir pocs habitants repartits en cases de pagès i en petits nuclis agregats repartits pel territori. D’aquí ve el nom de les mil masies. Fins i tot el municipi de Solsona, que és la capital i també on hi viuen més persones, té una part rural que s’anomena el Vinyet. Aquesta comarca se situa a cavall entre la Catalunya Central i les comarques lleidatanes. El Solsonès és un territori ideal per escapar-s’hi i gaudir del paisatge i del contacte amb la natura. Els paisatges són ben diversos i s’hi poden observar moltes diferències entre els municipis del nord i els del sud de la comarca.

El Solsonès no només té mil masies. Té moltíssims encants, alguns de molt particulars ja que no els trobareu enlloc més del país. Al nord de la comarca, per exemple, hi ha el Zoo dels Pirineus i el Salí de Cambrils. És un zoo on hi podeu veure la fauna salvatge pròpia del Pirineu Català. En aquest zoo no hi ha animals exòtics però sí que hi podeu trobar aquells ocells i mamífers autòctons del Pirineu i podeu apreciar la seva bellesa. Més d’una cinquantena d’espècies conviuen en aquest zoo que està perfectament integrat en el territori del voltant. Faisans, voltors, mussols, falcons, fagines, guineus i esquirols conviuen en perfecta harmonia en aquest espai de Canalda, al municipi d’Odèn. Un dels principals valors d’aquest zoo és que dóna a conèixer els animals sense treure’ls del seu hàbitat natural. Molt a prop del zoo hi ha les úniques salines de muntanya de tot Catalunya. Des de l’edat mitjana i fins al 1963 es va extreure salt d’aquestes salines. Les grans eres, cobertes de rajoles d’argila, s’omplien de l’aigua provinent del Riu Fred i de la Font Salada. Durant els mesos d’estiu, la calor permetia que s’evaporés l’aigua i que en quedés la sal. La concentració de sal d’aquestes aigües és molt gran: 300 grams de sal per cada litre d’aigua. I això és molt? us podeu preguntar. Si tenim en compte que la mar Morta de Jordània té 350g/l i es considera l’aigua més salada del món, les salines de Cambrils no en queden tan lluny. Recentment, el salí ha estat rehabilitat per a ser visitat i s’han aprofitat les propietats terapèutiques de l’aigua salada per construir-hi uns banys.

Fauna salvatge, aprofitament dels recursos naturals i també patrimoni arquitectònic i cultural. El pas dels anys i els habitants que ha anat tenint el Solsonès han deixat la seva empremta a la comarca. Els dòlmens de Lladurs i Llanera ens mostren que fa molts i molts anys ja s’hi vivia en aquestes contrades. Les torres de guaita d’Ardèvol, Peracamps i Vallferosa expliquen que durant un temps a la gent del Solsonès els va caldre protegir-se dels enemics. El retaule barroc del Miracle, la cripta romànica d’Olius i el cementiri modernista demostren que artistes de tots els temps han fet estada al Solsonès i han volgut deixar-hi petjada.

A dia d’avui, moltes persones ubiquen el Solsonès al mapa gràcies a alguns creadors contemporanis que tenen les seves arrels a la comarca. Si pregunteu als amants del món geganter pel Solsonès o per Solsona, de ben segur que de seguida us diran un parell de noms: Manel Casserras Boix i Manel Casserras Solé. Aquests dos mestres geganters, pare i fill, han nodrit d’imatgeria festiva moltes localitats d’arreu de Catalunya i, per descomptat, la ciutat de Solsona. Durant la Festa Major, el Corpus i el Carnaval, la capital del Solsonès presumeix d’uns gegants i un bestiari increïblement bonics que no deixen indiferent a ningú. Si teniu l’ocasió, deixeu-vos perdre per Solsona un Carnaval o una Festa Major qualsevol, gaudiu dels seus gegants mentre passegeu per carrers estrets plens de pujades i baixades, esquiveu els cops de porra del gegant Boig i aplaudiu amb els versets dels nens del ball de bastons.

El Solsonès ha sabut cuidar i preservar el seu patrimoni natural, arquitectònic, cultural i oral. Les tradicions tenen un pes molt important a la comarca de les mil masies. I qui manté les tradicions d’una generació a una altra sinó les persones? Aquesta comarca no només cuida el llegat de les generacions passades, sinó que també té molta cura de les generacions presents per a garantir-los un futur millor. Un exemple d’aquest compromís amb l’avui i el demà és l’empresa Riuverd, una cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre. Riuverd integra i forma joves que es troben en risc d’exclusió social ja que estan vivint unes situacions complicades per tal que puguin tenir un futur millor. Cada un dels joves rep una atenció personalitzada i acaba aprenent un ofici. Algunes de les activitats que duen a terme a Riuverd són cultivar hortalisses, distribuir-les i vendre-les; elaborar productes agroalimentaris i cultiu d’herbes aromàtiques, entre molts d’altres.

Font: CAT EXPERIENCE, S.L.